En preimpressió i impremta, la preparació del material fragmentant els seus components de color en les poques tintes (usualment quatre) amb les quals s'imprimirà el treball. El procés de produir les planxes es diu separació (atès que els colors que componen el treball se separen físicament).
En cuatricromia (el procediment més usual d'impressió en color), aquesta fragmentació o separació de colors implica distribuir els valors de color de cada zona per les quatre planxes. Així, si un valor RGB original és 255/0/0 (o sigui: Un vermell brillant) és molt possible que es distribueixi en valors CMYK 0/100/100/0 o alguna cosa similar (és a dir: gens de cian, gens de negre i màxim de magenta i groc). la impressió amb altres sistemes de color simplement implica major o menor nombre de planxes (o separacions). La separació de colors es fa mitjançant procediment i algorismes més complexos i subtils que la mera translació de valors. Els dos més usuals (almenys en cuatricromía) són: UCR i CGR, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients i les seves variants pròpies. L'ús d'aquests procediments es fa per a reduir costos i complexitat al mateix temps que s'obté la major qualitat possible. L'estalvi de tintes, intentar eliminar problemes com la falta d'assecat per excés de tinta, la millor definició dels detalls en les zones d'ombres, una millor reproducció dels tons suaus en les llums... Tots ells són punts a tenir en compte al fer una separació de colors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario