Llum i color

El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influïda pels colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions.

Visio aditiva del color

Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos. La mescla additiva de vermell i verd dóna groc o taronja. La barreja de verd i blau dóna tons de cian, i si es mescla vermell i blau s'obtenen tons de violeta i magenta. La barreja en proporcions iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB ("Red, green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès),

Visió substractiva del color

Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s'empren sobretot en pintura, en vitralleria i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors generalment no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments.
En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la mescla de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, hom n'obté negre per suma subtractiva.
Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la barreja dels tres primaris és costós (perquè es gasten tres tintes cares) i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l'opacitat mai no són perfectes). És per això que en impremta sovint s'empra un color negre addicional (vegeu CMYK).
Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum

Espais de color

La radiació electromagnètica és una mescla de radiació de distintes longituds d'ona i intensitats. Quan aquesta radiació té una longitud d'ona compresa dins el rang visible dels humans (aproximadament de 380 nm a 740 nm), s'anomena llum. L'espectre de la llum emmagatzema la intensitat de cada longitud d'ona. L'espectre complet de la radiació provinent de un objecte determina l'aparença visual d'eixe objecte, incloent-hi el color percebut. Com ara veurem, hi ha més diversitat espectral que sensacions de color. De fet hom pot definir un color com el conjunt de tots els espectres que ens proporcionen la mateixa sensació de color.

Una superfície que reflexa difusament la llum de totes les longituds d'ona per igual és percebuda com a blanca, mentre que una superfície que absorbeix totes les longituds d'ona i no en reflexa cap ho serà com a negra.
El conegut espectre de l'arc de Sant Martí conté tots aquells colors que consisteixen en llum visible de sols una longitud d'ona, l'espectre pur o colors monocromàtics.
Les freqüències són aproximacions i venen donades en terahertz (THz). Les longituds d'ona, vàlides al buit, en nanòmetres (nm).
La taula de color no s'ha d'interpretar com a una llista definitiva, l'espectre pur dels colors és continu i el fet de partir-lo en distints colors depèn de la cultura i dels gustos. Tanmateix, la intensitat de l'espectre de colors pot alterar la seva percepció considerablement. Per exemple, un taronja groguenc de baixa intensitat és marró i un groc verdós a baixa intensitat és verd oliva.

Separació del color

En preimpressió i impremta, la preparació del material fragmentant els seus components de color en les poques tintes (usualment quatre) amb les quals s'imprimirà el treball. El procés de produir les planxes es diu separació (atès que els colors que componen el treball se separen físicament).

En cuatricromia (el procediment més usual d'impressió en color), aquesta fragmentació o separació de colors implica distribuir els valors de color de cada zona per les quatre planxes. Així, si un valor RGB original és 255/0/0 (o sigui: Un vermell brillant) és molt possible que es distribueixi en valors CMYK 0/100/100/0 o alguna cosa similar (és a dir: gens de cian, gens de negre i màxim de magenta i groc). la impressió amb altres sistemes de color simplement implica major o menor nombre de planxes (o separacions). La separació de colors es fa mitjançant procediment i algorismes més complexos i subtils que la mera translació de valors. Els dos més usuals (almenys en cuatricromía) són: UCR i CGR, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients i les seves variants pròpies. L'ús d'aquests procediments es fa per a reduir costos i complexitat al mateix temps que s'obté la major qualitat possible. L'estalvi de tintes, intentar eliminar problemes com la falta d'assecat per excés de tinta, la millor definició dels detalls en les zones d'ombres, una millor reproducció dels tons suaus en les llums... Tots ells són punts a tenir en compte al fer una separació de colors.

To, saturació i lluminositat

Els colors més saturats i els més lluminosos

esquema CIE

Suposem tres fonts lluminoses, r, g i b, de les característiques indicades en el gràfic adjunt:
Qualsevol color que es pugui obtenir amb aquests tres colors primaris tindrà la forma
(ir, ig, ib)
on ir, ig i ib són els coeficients de les intensitats corresponents a cada color primari.
Si situem els colors obtinguts en el gràfic, tindrem que
Si dos dels coeficients són nuls, el color es situa en el vértex corresponent al color de coeficient no nul.

Si un coeficient és nul, el color es situa en un dels costats del triangle: el conjunt de tots aquests són els colors més saturats.
Si cap dels coeficients són nuls, el color es situa en un punt de l'interior, tant més proper al blanc com més semblants siguin els tres coeficients.
En representar combinacions de tres valors independents en un diagrama que només en té dues, resulta que a cada punt del diagrama li correspon tota una família de colors. Per exemple, els colors següents, tenen les mateixes proporcions de vermell, de verd i de blau i per tant els correspon el mateix punt del gràfic. Es diferencien només per la intensitat.

Si les intensitats ir, ig i ib tenen un límit superior (255), la condició necessària i suficient perquè un color sigui el més intens de la família (és a dir, dels representants pel mateix punt) és que almenys un dels coeficients sigui 255.
Els colors que alhora presenten la màxima saturació i la màxima lluminositat són els que reuneixen els dos requisits: almenys un dels coeficients és 255 i almenys un dels coeficients és 0

Escales cromàtiques i cercle cromàtic

Es denomina cercle cromàtic a l'esquema resultant de distribuir al voltant d'un cercle els colors que conformen el segment de la llum visible de l'espectre solar, mantenint l'ordre correlatiu:

vermell, ataronjat, groc, verd, blau i violeta.

En les Arts Plàstiques es considera comunament com Colors Primaris al groc, al blau i roent, amb aquests tres colors (i per barreja entre ells) es van obtenint els altres colors restants. és la part de les branques dels colors del cercle cromàtic conformada pels colors primaris i secundaris la qual cosa fa que es classifiquin en si mateix Atributs Del Color Tots els matisos o colors que vam percebre posseïxen 3 atributs bàsics:

Matís: També anomenat per alguns: "to" o "croma", és el color en si mateix, és l'atribut que ens permet diferenciar a un color d'un altre, per la qual cosa podem designar quan un matís és verd, violeta o ataronjat.

Lluminositat: anomenada també "valor", és la intensitat lumínica d'un color (claredat / foscor). És la major o menor proximitat al blanc o al negre d'un color determinat. Sovint donem el nom de vermell clar a aquell matís de vermell proper al blanc, o de vermell fosc quan el vermell s'acosta al negre.

Saturació: És el grau de puresa que té un color determinat respecte al gris. Es diu que un color té una saturació-alta quan suposa que apreciem el color en tota la seva puresa, vívid, net d'interferències, per exemple: vermell, blau-pur, groc, verd... En canvi, diem que un color té una menor saturació o saturació-baixa quan indica que el color s'ha "embrutat" amb gris en certa mesura, resultant un matís més impur i apagat.

Harmonies de color

El cercle cromàtic s'usa molt sovint per a armar o determinar les harmonies de color que es van a usar en determinada obra artística. En aquest sentit, hi ha diverses classes d'harmonies de color, entre elles, les següents:

Harmonia de Colors Complementaris

En el cercle cromàtic es pot observar que hi ha parells de colors situats diametralment oposats en la circumferència, units per l'El contrari de Groc, és Blau. El contrari de Cyan, és Vermell. El contrari de Magenta, és Verd.

Harmonia de Colors en Tríade-Equidistant

És quan s'arma una composició de colors usant aquells matisos del cercle cromàtic que estan disposats en forma de triangle equilàter, equidistants entre si i pel que fa al centre del cercle com, per exemple, la tríade Verda-Vermell-Blau o la triada Verda-Taronja-morat.

Harmonia de Colors Anàlegs

Els colors anàlegs són els quals es troben directament seguits uneixo de l'altre en el cercle cromatic del cercle cromatic Harmonia Bàsic-Terciària Es tracta de la taujana de colors dissenyada pel pintor Carlos Benítez Campos amb colors bàsics i terciaris de la següent manera: en primer lloc triem per a la nostra taujana tres colors bàsics (primaris o secundaris indistintament), i a continuació afegim a la mateixa dues o tres colors que resultin de barrejar dos a dos, els primaris i secundaris del cercle cromàtic no triats en primer lloc.

En total obtindrem cinc o sis colors per a pintar un quadre en perfecta harmonia cromàtica. La ubicació d'aquests colors és que es troben en la posició contínua del cercle cromàtic i produïxen menys contrast ja que els complementaris produïxen major contrast. A més els anàlegs són solucions barates a costoses impressions de color. S'agreguen dos colors bàsics per a fer una variació de saturació i de sorprengui s'obté els colors relacionats. exemple com podries fer aquests colors. L'harmonia de colors anàlegs de Verd, Llimona, Groc, Ocre i Ataronjat.